If We Ruled the world...

Blog personal

Noticias y comentarios personales

LA PRINCESA DEL PÈSOL

Escrito por ifweruledtheworld 03-05-2018 en El conte.. Comentarios (0)

Fa un temps un jove príncep, però no el típic príncep eh, un de ben autèntic i divertit anomenat Alan, desitjava casar-se, però ho volia fer amb una princesa de debò, en cap cas volia una típica princesa de disney. Havia recorregut els set mars, escalant totes les muntanyes del món i barallant-se amb els dracs més ferotges, per poder trobar a una princesa de debò, una princesa culta, intel.ligent, apassionada, lliure, guapa i vital, però no havia tingut èxit. A més de no ser veritables princeses autèntiques, totes tenien algun defecte: unes eren dolentes amb ell; unes altres eren massa arrogants; unes altres molt aburrides; unes altres molt baixetes; cap li acabava de fer el pes.

Després de cinc anys de recerca, el príncep va tornar al seu lloc secret, el seu racó del món on s’hi sentia més protegit, aquelles muntanyes tenen alguna cosa especial, però estava molt trist i va dir que en el món no havia princeses, i va deixar de creure-hi. Després d’això, va decidir pujar al castell de la muntanya més alta i s’hi va tancar.

Dies més tard, en un migdia amb una forta onada de calor, algú va tocar la porta del castell. El propi Príncep hagué d'obrir la porta. Quan ho va fer, va veure a una bella, senzilla i riallera joveneta amb un una samarreta amb una calavera i unes converse verdes. La noia estava totalment acalorada i demanava poder descansar al castell del príncep.

Majestat, jo sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit en el seu castell?", va dir la jove fent una reverència.

"Una princesa?, va pensar el príncep. Doncs anem a veure si és cert".

El príncep va dur a la princesa a una de les cambres del castell perquè es canviés les robes brutes del camí llarg que havia fet.

Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les estances del castell i posessin sobre del llit deu matalassos i deu llençols. Una vegada va estar això fet, va col•locar en el fons del primer matalàs un pèsol.

L'endemà, el Príncep va entrar a la cambra de la princesa i li va preguntar:

Com has passat la nit? La princesa va contestar: "Molt malament. Havia alguna cosa dura en el llit que no m’ha deixat dormir i m’he passat la nit llegint i escoltant música".

El príncep va deixar anar una gran riallada i va sortir de l'habitació cridant per tot el castell: "És una princesa de debò, És una princesa de debò. Només una princesa de debò pot ser tan sensible com per passar-se la nit cultivant la seva ment".

Va pujar fins a la torre més alta del castell on estaven els seus germans i amics i els va explicar el que havia succeït.

Els dos van riure i van ballar, van ballar molt...El príncep es va canviar de robes i va baixar de la torre per conèixer de debò a la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant els dos van saber que eren l'un per l'altre.

Anys després les noces es van celebrar en una petita granja plena de llums. Després van fer una festa, i un gran viatge. El príncep i la princesa van viure feliços per sempre i el pèsol va ser enviat al museu de casa seva, recordant-los que a partir d’aquella nit, les següents les passarien totes plegats. 


Vet aquí molts gossos, i vet aquí molts gats....i aquest conte tot just acaba de començar! 

101 dies.

Escrito por ifweruledtheworld 16-04-2018 en El Viatge. Comentarios (0)

101, i no és per fer referència al gran amic Pongo ni als seus petits dàlmates, sinó per iniciar el compte enrere d'aquest viatge etern que impartirem al cor de les nostres vides.